La salut és prioritària, aquests dies ho tenim molt clar, tant que encapçala titulars i condiciona viatges, negocis i relacions, però reconeguem que, en absència d'alarmes puntals, aquesta preocupació no acostuma a regir els nostres pensaments.
Com que menjar malament està relacionat amb la majoria de malalties no transmissibles, les més nocives per regla general, el nostre desenvolupament evolutiu se les ha enginyat perquè mantinguem un comportament alimentari mínimament equilibrat.
"En absència d'alarmes puntals, aquesta preocupació no acostuma a regir els nostres pensaments".
Necessitem reposar contínuament el nostre cos de combustible i diferents materials en diferents proporcions perquè pugui realitzar la infinitat de processos que són imprescindibles per a viure. La complexitat de molècules, intercanvis d'energia i informació i reaccions físiques, químiques i bioquímiques implicats és descomunal. Tot i això, no acostumem a tenir manques de nutrients, vitamines o minerals ni altres desequilibris problemàtics si no són provocats per alguna patologia. Ho fem bé sense haver estudiat nutrició, estar contínuament connectats a sensors d'anàlisis ni, en realitat, ser conscients d'això. De tota aquesta regulació homeostàtica s'encarreguen sobretot els mecanismes mentals del desig i plaer.
Que el nostre cos es deshidrata, perquè fa molta calor i suem o hem fet exercici; que hem menjat anxoves i necessitem reequilibrar la pressió osmòtica de les nostres cèl·lules… El nostre cervell el registra ipso facto per un complex sistema d'alerta i monitoratge activant el desig de beure. Un desig potentíssim que ens portarà a buscar prioritàriament la manera de satisfer-lo. I quan ho fem, quan per fi aconseguim beure, el plaer serà també potentíssim; gratificant i satisfactori com poques altres sensacions puguem experimentar.
"No acostumem a tenir manques de nutrients, vitamines o minerals ni altres desequilibris problemàtics".
Evidentment mengem per salut! Perquè alimentar-nos (procés que inclou respirar i hidratar-nos, no ho oblidem) és el primer i més essencial. Però per sort la nostra naturalesa no ens condemna a un control cartesià, sinó que ens regala una muntanya russa de sensacions per al nostre ús i gaudi personal. La motivació del desig i la recompensa del plaer. A més, és clar, som humans, a la regulació corporal sumem-li les nostres dimensions intel·lectual, social, cultural i artística per a completar tot allò, que hem de gestionar emocionalment.
"Alimentar-nos (procés que inclou respirar i hidratar-nos, no ho oblidem) és el primer i més essencial".
Som conscients que a vegades l'alegria costa molt poc? Donem gràcies a la vida i a l'evolució per això? Intentem, en conseqüència, tenir una actitud positiva? Ens responsabilitzem perquè la nostra acció conscient es coordini amb el desig per a aconseguir que el desig i el plaer sigui conforme amb les nostres necessitats i les de l'entorn? Els qui tenim la sort de tenir a l'abast tantes opcions: Sabem gestionar-les? Com regir a cada moment els nostres apetits i preferències en un entorn amb oferta interminable de supermercats, restaurants i menjar a domicili? Com comportar en el dia a dia els nostres desitjos, pors i preocupacions? En un entorn alimentari sense regles, sabem menjar? En un món sense manual d'instruccions, sabem viure?