I vosaltres? Mengeu per salut o per plaer?

La salut és prioritària, aquests dies ho tenim molt clar, tant que encapçala titulars i condiciona viatges, negocis i relacions, però reconeguem que, en absència d'alarmes puntals, aquesta preocupació no acostuma a regir els nostres pensaments.

Com que menjar malament està relacionat amb la majoria de malalties no transmissibles, les més nocives per regla general, el nostre desenvolupament evolutiu se les ha enginyat perquè mantinguem un comportament alimentari mínimament equilibrat.

"En absència d'alarmes puntals, aquesta preocupació no acostuma a regir els nostres pensaments".

Necessitem reposar contínuament el nostre cos de combustible i diferents materials en diferents proporcions perquè pugui realitzar la infinitat de processos que són imprescindibles per a viure. La complexitat de molècules, intercanvis d'energia i informació i reaccions físiques, químiques i bioquímiques implicats és descomunal. Tot i això, no acostumem a tenir manques de nutrients, vitamines o minerals ni altres desequilibris problemàtics si no són provocats per alguna patologia. Ho fem bé sense haver estudiat nutrició, estar contínuament connectats a sensors d'anàlisis ni, en realitat, ser conscients d'això. De tota aquesta regulació homeostàtica s'encarreguen sobretot els mecanismes mentals del desig i plaer.

Que el nostre cos es deshidrata, perquè fa molta calor i suem o hem fet exercici; que hem menjat anxoves i necessitem reequilibrar la pressió osmòtica de les nostres cèl·lules… El nostre cervell el registra ipso facto per un complex sistema d'alerta i monitoratge activant el desig de beure. Un desig potentíssim que ens portarà a buscar prioritàriament la manera de satisfer-lo. I quan ho fem, quan per fi aconseguim beure, el plaer serà també potentíssim; gratificant i satisfactori com poques altres sensacions puguem experimentar.

"No acostumem a tenir manques de nutrients, vitamines o minerals ni altres desequilibris problemàtics".

Evidentment mengem per salut! Perquè alimentar-nos (procés que inclou respirar i hidratar-nos, no ho oblidem) és el primer i més essencial. Però per sort la nostra naturalesa no ens condemna a un control cartesià, sinó que ens regala una muntanya russa de sensacions per al nostre ús i gaudi personal. La motivació del desig i la recompensa del plaer. A més, és clar, som humans, a la regulació corporal sumem-li les nostres dimensions intel·lectual, social, cultural i artística per a completar tot allò, que hem de gestionar emocionalment.

"Alimentar-nos (procés que inclou respirar i hidratar-nos, no ho oblidem) és el primer i més essencial".

Som conscients que a vegades l'alegria costa molt poc? Donem gràcies a la vida i a l'evolució per això? Intentem, en conseqüència, tenir una actitud positiva? Ens responsabilitzem perquè la nostra acció conscient es coordini amb el desig per a aconseguir que el desig i el plaer sigui conforme amb les nostres necessitats i les de l'entorn? Els qui tenim la sort de tenir a l'abast tantes opcions: Sabem gestionar-les? Com regir a cada moment els nostres apetits i preferències en un entorn amb oferta interminable de supermercats, restaurants i menjar a domicili? Com comportar en el dia a dia els nostres desitjos, pors i preocupacions? En un entorn alimentari sense regles, sabem menjar? En un món sense manual d'instruccions, sabem viure?

Herois i eixelebrats d'uns supermercats en estat d'alerta…

El primer dissabte del dia 0 del confinament, els supermercats semblaven haver sofert la visita massiva de gran part de la població. Malgrat els missatges emesos per les autoritats, en els quals asseguraven una i mil vegades que els subministraments alimentaris estaven assegurats, els prestatges van acabar buits i del color de l'alumini. Admès el fracàs de la missió, amb un parell de cebes, un tomàquet, mig conill i paper higiènic amb la meva família ens les vam apanyar perquè el diumenge tingués un sabor menys dramàtic.

Auguren els experts, perquè ningú té ni idea del que succeirà després de la fi de la pandèmia, que ja res serà igual al que el que va ser.

Malgrat l'avanç indiscriminat de la pandèmia, a nivell supermercat, les coses han canviat dràsticament. De com si no hi hagués un demà i omplo el carro fins a la bandera, hem passat a realitzar compres molt més racionals i civilitzades, això si, amb un guàrdia de seguretat controlant les distàncies i els esputs potencialment contaminants entre client i client.

Ningú neix après i és difícil passar del zero al cent en un no res, però excepte excepcions, cal aplaudir la ràpida conscienciació d'una població que no estava preparada per a suportar una situació com l'ocorreguda amb aquesta pandèmia. I parlo d'excepcions, perquè en aquest país, el de la picardia, el dels barruts o el dels insolidaris, ha aparegut un nou grup de consumidors: el d'una sola pera, el d'un sol tomàquet, el d'una sola ampolla d'aigua i el de tants altres productes, un només per compra, que li permet justificar vint sortides diàries de casa amb destinació al supermercat.

"Cal aplaudir la ràpida conscienciació d'una població que no estava preparada per a suportar una situació com l'ocorreguda amb aquesta pandèmia".

El missatge és clar: es prega anar a comprar, com a màxim, una vegada al dia, de manera individual i si és de dues en dues, que sigui per a acompanyar a una persona discapacitada o a una major. I sempre, si es disposen, amb màscares i guants.

Amb aquesta volta a l'anormalitat controlada, els productes de primera necessitat han tornat als prestatges i són reposats a un ritme gairebé normal per uns empleats als quals, quan aquest malson passi, es mereixeran un enorme aplaudiment per la seva amabilitat, la seva paciència i per estar treballant quan preferirien estar a casa amb els seus.

"Es prega anar a comprar, com a màxim, una vegada al dia, de manera individual i si és de dues en dues, que sigui per a acompanyar a una persona discapacitada o a una major".

Els productes que estan arrasant són aquells que tracten de calmar l'ansietat abans que a la fam. Llaminadures, xocolates, crispetes, brioixeria industrial i alcohol. El consum indiscriminat de productes que busquen una xutada automàtica d’endorfines ha fet saltar les alarmes dels nutricionistes que anuncien que, després del pas del tsunami pandèmic, cadascun de nosaltres haurà guanyat de dos a cinc quilos.

"Llaminadures, xocolates, crispetes, brioixeria industrial i alcohol. El consum indiscriminat de productes que busquen una xutada automàtica d’endorfines ha fet saltar les alarmes dels nutricionistes".

Per als estudiosos de la conducta humana, aquests dies de confinament resulten una mina informativa per a escriure futurs assajos i best sellers. En un any, el nombre de divorcis i de nounats estaran a l'una del nombre de llibres dedicats a explicar el que va succeir al llarg d'aquests mesos sotmesos a la Covid-19.

"Arròs etern"

El producte base de la paella i una de les estrelles de la gastronomia espanyola continua generant debat entre defensors de la tradició i paladins de l'avantguarda.

Fins a l'arribada de la Revolució Industrial, el procés de tractament de l'arròs per al seu consum era sempre de manera manual: es colpejaven els grans en un morter a ritme de bombo de xaranga o eren trepitjats per animals amb la finalitat de desprendre la capa superior de les llavors, que després es ventaven. En l’any 1861, amb la primera patent, per part de l'enginyer britànic Sampson Moore, del pulidor comercial d'arròs, es va obrir la porta a un progrés que prometia més rapidesa i menys esforços. És a dir, les qualitats que se li pressuposen al desenvolupament. Aquesta mecanització va facilitar l'espellofament de les collites en els nous molins, que polien els grans deixant-los completament blancs. Cal recordar que l'arròs de color bru era pres com a aliment de gent pobra, així que aquests grans blancs i sedosos, de cuinat i masticació més fàcil, amb millor gust i digestibilitat, van arribar amb bones credencials.

L'inconvenient es va produir pel fet que en retirar el segó també desapareixia la capa noble on estan les vitamines i minerals, quedant sense tot just valor nutricional. D'un dia per a un altre, milions de pagesos van començar a portar, sense saber-lo, una dieta baixa en tiamina que va provocar greus problemes de salut.